Un dia com avui, més que mai, des de l’AEIRaval us volem compartir i recordar les sàvies paraules d’una noia de la nostra Aula Oberta on el principal missatge és, de ben segur, dins de cadascun de nosaltres:

 

17 d’agost de 2017.

Diversitat de notícies, milers de WhatsApps i d’històries a l’Instagram, trucades plenes de crits i d’inquietud. La por i el desconsol envaeix la ciutat de Barcelona. La sirena de l’ambulància és constant i la de la policia, un no parar. Carrers plens de tristor i de por en unes Rambles que han perdut color. Els habitants ploren per les víctimes, jo ploro perquè sóc una d’elles. Haver d’aguantar mirades i comentaris no és gens fàcil després de tal horror, perquè després d’un atemptat, som nosaltres els que tenim por. L’Islam és una religió interpretada per molts i respectada per pocs. Nosaltres no volem que ens diguin que som els culpables, ja que la premsa manipula la visió que es té de la meva religió. L’Islam no és allò que la televisió representa, ja que als periodistes l’únic que els interessa és sembrar la por i fomentar el racisme.

26 d’agost de 2017.

Sortim a manifestar-nos perquè ja n’hi ha prou de mirades i comentaris al carrer. Necessitem explicar que tot el que ha passat no és culpa nostra, que l’Islam no ens diu que hem de matar a ningú. L’Islam és pau.

26 d’agost a la tarda.

Les Rambles de Barcelona són plenes de manifestants lluitant contra la Islamofòbia. La pell de gallina. Veure tanta gent de diferents països junts manifestant-se pel mateix motiu em deixa sense paraules.

02 de febrer de 2019.

Jo, que sóc una noia musulmana que viu a Catalunya, penso que la gent hauria de preguntar-me,informar-se,escoltar-me, i sobretot respectar-me. Per concloure, vull dir a tothom que sóc filla de l’Islam, sóc filla d’aquesta ciutat que estimo, sóc amiga de la gent que pensa diferent que jo, sóc germana de dues noies més petites que no entenen com Islam pot ser sinònim de violència. Sóc en definitiva, una persona lliure.