Imagina que estàs fet de peces, com les d’aquell joc de construccions danès tan famós, (leg godt), el nom del qual significa “juga bé” (per a no fer publicitat no direm el seu nom). Sí? El tens? Bé, seguim.

Cada peça compleix amb una funció, i pot ser d’una mida o forma diferent, d’un origen diferent, fins i tot, si ens endinsem una mica en la nostra imaginació, d’un material diferent. D’on han sortit? Què et permeten fer? Tindràs peces que et faran assemblar-te a molta gent, i altres que et distingeixen. I tot això tan metafísic… per què? Doncs per començar un tema. Un gran tema. Allà va… Ready?

Com es construeixen els joves d’avui en dia? D’on treuen les peces? Comencem pel principi: a AEIRaval venen molts joves a rebre reforç educatiu. Molts no tenen les bases necessàries per entendre què estan fent, és a dir, els falten “peces”. La seva màxima preocupació és aprovar el curs, no la d’aprendre, créixer o aconseguir peces. 

Fa quasi un any vaig assistir a unes jornades sobre educació viva, un tipus d’educació més vivencial i la base de la qual es resumeix de la següent manera, com defineix Jordi Mateu, educador, psicolingüista i coordinador del Centre d’Investigació i Assessorament d’Educació Viva, a eldiario.es[1]: “L’infant ha de viure i com a conseqüència, aprendre; no al revés”. Gràcies a això comptem amb testimonis de primera mà, tant de primera infància com de primària, que mostren centres on els infants trien què volen aprendre. Durant la infantesa, els infants imiten models de conducta: pares i mares, professorat, televisió, internet, famosos… Podríem dir que van creant i provant peces noves i les fan encaixar.

Tot i així, hi ha un moment d’inflexió en el que els estudis deixen de ser un repte i per alguns joves es converteixen en un fantasma estressant a les seves vides, que té la seva màxima expressió (o això em diu l’experiència) a segon de Batxillerat. Aquesta etapa dels 16 als 18 anys en què els joves haurien d’estar fascinats per prendre decisions que els afectaran la resta de la seva vida (segons si segueixen estudiant, si trien cicles o batxillerat, o si decideixen entrar a la universitat), observem a molts noves que no aixequen la vista dels llibres. 

Quan els preguntem per els seus hobbies, no saben respondre. Alguns van al gimnàs, surten amb es seus amics, però no hi ha res que els interessi. Corregeixo: no tenen temps per a interessar-se. Com han de créixer? Quines peces triaran? 

Des d’Aula Oberta[2] intentem fomentar aquests aspectes a través de propostes d’activitats i projectes d’innovació, a més de donar suport als aspectes acadèmics. Ens coordinem amb instituts per veure com podem ajudar a millor als joves i comptem amb voluntaris i voluntàries experts en diverses matèries que els ajuden tant a reforçar coneixements com a aprendre’n de nous. Però, sobre tot, busquem que cada un dels participants pugui tenir les majors oportunitats per aprendre a triar i pugui agafar tantes peces com li sigui possible.

T’apuntes? 

Àlvar Senar
Educador de l’espai socioacadèmic Aula Oberta (+15 anys)

 
[1] https://www.eldiario.es/catalunya/diarieducacio/debe-vivir-consecuencia-aprender-reves_6_158244178.html
[2] El Aula Oberta atiende a jóvenes de entre 16 y 18 años que estén estudiando. Dispone de voluntarios expertos en materias que los ayudan tanto a hacer deberes y estudiar, como a impartir clases de refuerzo y profundiza