Què significa educar en el feminisme i per què és tan important fer-ho avui dia?

En els darrers mesos hem sigut testimonis d’un conflicte social i estructural arran d’una simple sentència. El cas de La Manada no ha deixat indiferent a ningú, ha trasbalsat tots els àmbits i les esferes possibles com poques vegades una decisió judicial ho havia fet. Tothom ha seguit el cas amb interès i, majoritàriament, amb ràbia. La crisi i la commoció  que ha generat aquest cas és el resultat de la tensió entre els convencionalismes socials que encara regeixen les institucions polítiques, legislatives i judicials i l’actual procés d’apoderament femení i feminista.

 

Es fa palès la urgència de canvis judicials que estiguin supeditats, alhora, a replantejaments polítics. No es tracta de modificar aquesta sentència, sinó de despatriarcalitzar les institucions, tot modificant la seva política de gènere i també la producció de veritat dels mitjans de comunicació. No obstant, el més preocupant i on hem d’incidir com a treballadores i com a dones no és en la legitimació institucional d’aquesta violació sinó en la legitimació social d’aquesta.

Cal començar a anomenar els conflictes pel seu nom. Aquesta sentència és cultura de la violació, una cultura en la qual la violació és un problema social i cultural però s’accepta i es normalitza a causa de les actituds socials vers el gènere, el sexe i la sexualitat. Actituds i comportaments emmarcats dins d’un sistema patriarcal, el qual relega les dones a un segon pla. És per aquest motiu que és tan important parlar de feminisme, i no pas, per exemple, d’igualtat, ja que no són conceptes equivalents. La igualtat pren el stato quo masculí com a patró i barem que les dones han d’assolir i, les feministes, no volem compartir la mateixa opressió que els homes. El simple fet que la paraula feminista estigui demonitzada, jutjada i poc reconeguda posa en clara evidència la necessitat d’utilitzar-la i normalitzar-la. No és honest parlar d’igualtat o de drets humans perquè això suposa negar un problema específic i particular del gènere. És una forma de fingir que no han estat les dones les que s’han vist excloses al llarg dels segles, perquè el problema no és ser humà, sinó concretament ser humà del sexe femení. En conseqüència, és just que la solució al problema ho reconegui.

A partir d’aquí, cal ser conscients del problema però també de com encarar la solució. I la solució, com sempre, es troba en l’educació. Hem de tenir la sensibilitat i la coherència d’educar els nostres nens i nenes partint d’aquestes premisses, però sempre des de la vessant positiva. Cal transmetre certs valors, però sempre des de l’exemple i mai des de la imposició. És necessari donar eines que apoderin però mai que oprimeixin i menystinguin als altres. S’ha de treballar i emfatitzar en sentiments com la empatia, l’acceptació i la comprensió.

Inconscientment, reprimim la humanitat dels nostres nens i nenes quan definim la masculinitat i la feminitat en una gàbia massa petita. Hem de començar a plantejar-nos que passaria si a l’hora d’educar no ens centréssim en el gènere sinó en les capacitats o els interessos. Tenim la possibilitat però també el deure de canviar i millorar la nostra cultura, no cal somniar un nou món, sinó més aviat treballar per arreglar aquest.

Lara Morcillo, Educadora de Aula Oberta (+15 anys)