La revista Som Esplai ha fet una entrevista al nostre company Edgar Iglesias, educador de l’Espai Socioacadèmic Aula Oberta. Us deixem aquí part del text i us convidem a continuar llegint-la a somesplai.cat.

edgar

“Totes les trajectòries i identitats són positives i necessàries per a construir la convivència”

Autora: Mireia Martínez, Som Esplai

Edgar Iglesias és llicenciat en Antropologia i Doctor en Pedagogia. Des de petit ha estat vinculat a l’educació en el lleure (dels 6 fins als 18 anys va ser membre de l’A.E.iG. Pinya de Rosa de Blanes), cosa que l’ha portat a treballar de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, alhora, a ser educador amb joves al Raval. Considera que treballar en l’àmbit acadèmic i d’intervenció directa li permet tenir una perspectiva real i actualitzada entre l’acció i reflexió. Ha fet una tesi doctoral sobre l’educació intercultural en l’educació en el lleure de base comunitària a Catalunya.

Què és la diversitat sociocultural?

Te com a mínim dues dimensions. La primera consisteix a explicar com és la realitat d’avui en dia, que és molt complexa i plural i en la qual hi ha moltes formes de viure-hi. La segona implica posicionar-nos, preguntar-nos si la diversitat explica i descriu com som, ens agrada o no ens agrada. Pensem que la diversitat es font d’enriquiment d’aquesta pròpia pluralitat.

Creus que és important que els esplais reflexionin sobre la diversitat?

És indispensable. De fet, els esplais ja han fet una reflexió prèvia sobre com és volen posicionar educativament en un món en el que és desigual. L’educació la podríem entendre com un mecanisme per seleccionar un determinat perfil de joves o alumnes, per segregar uns altres. L’educació també pot ser un instrument per promoure una societat més individualista, centrada en l’economia o en uns valors allunyats del propi ideal d’un esplai.

Des d’aquesta lògica, és del tot necessari que els esplais es preguntin quin posicionament agafen en relació a aquesta realitat diversa, ja que són peça important als barris, on generen cohesió social. Sovint, fem moltes accions educatives però ens falta temps per pensar o reflexionar sobre el nostre posicionament per a fer aquestes accions educatives. I això no només passa als esplais, també passa a l’escola, al centre obert o al cau. El repte que tenen els esplais, doncs, és analitzar si, dins el seu projecte educatiu hi ha reflectida tota aquesta diversitat, que explica i descriu el barri o poble on està.

Per què és important que ho reflecteixi?

És molt important i prioritari, perquè d’alguna forma, l’esplai pot determinar la societat catalana del demà des de l’avui. En funció de com plasmi la diversitat en el seu projecte educatiu pot contribuir a que joves de diferents orígens culturals i condicions socials canviants es relacionin, tant dins com fora de l’esplai.

Els esplais, a diferència de qualsevol entitat o centre educatiu compta amb dues particularitats que són positives. La primera és que tothom que participa en un esplai ho viu com una experiència molt positiva, densa i vital. A més, els esplais estan oberts a que tothom hi participi. Dins d’aquesta lògica, les relacions que es generin entre infants i joves dins d’un esplai, acabin relacionant-se i retropbant-se fora i teixint vincles i amistats.

Quines coses son les que, inicialment, s’han de plantejar els esplais per a reflectir la diversitat?

Podem parlar de tres tipus d’exercicis o dimensions. En primer lloc, com a equip educatiu, cal que l’esplai es pregunti quin és el seu posicionament en l’entorn, si ara mateix són o no un reflex d’allà on són i quines implicacions poden tenir en el barri o poble.

En segon lloc, s’han de preguntar si són suficientment inclusius. Cal fer alguna cosa per a què persones o perfils determinats, des d’un punt de vista d’origen cultural, que no coneixen el projecte educatiu, ens coneguin? Hi ha una part de la població que si no se li explica amb molta tranquil·litat quin és el sentit educatiu d’un esplai, difícilment prendran el pas o iniciativa d’anar-hi a apuntar els seus fills i filles.

En tercer lloc, des d’una dimensió més positiva i transformadora, l’esplai pot pensar quines accions estarien al seu abast per poder reflectir la diversitat que hi ha en la seva zona. Una d’aquestes accions podria ser identificar i conèixer els líders comunitaris. Aquests acostumen a tenir coneixements sobre quines entitats socials i culturals que hi ha al barri. Així, amb la relació més personal es pot explicar a aquestes entitats d’una forma amena i divertida, el sentit educatiu de l’esplai, el treball en grup, l’aprenentatge que comporta fer uns campaments… A més, els esplais poden fer un pas més i anar a trucar a les portes dels centres escolars, explicar el seu projecte educatiu, anar de la mà d’altres infants o joves que puguin explicar en primera persona la seva pròpia experiència. Poden també fer activitats i visualitzar el seu projecte educatiu a l’espai públic, a la plaça del seu poble.

Explica’ns alguna experiència d’educació en el lleure que treballi la diversitat sociocultural com a peça important del seu projecte educatiu.

Parlaria més de línies de treball interessants d’educació en el lleure que van en aquesta direcció. Una primera seria en aquells equips que es plantegen com poder integrar en el seu propi equip caps, monitors i monitores de família d’origen migrat. Això és molt interessant, perquè acabem sent referents claus i és un pol d’atracció en determinats moments per poder treballar i apropar el projecte educatiu a determinats infants i famílies. En segon lloc, una altra línia molt interessant que els esplais poden fàcilment engegar és fer activitats compartides amb altres entitats educatives del barri on hi hagi perfils socials i culturals diferents als que hi ha a l’esplai. Aquests intercanvis i relacions acostumen a ser significatives si hi ha una intenció educativa al darrera, per tant és una línia de treball molt interessant a explorar.

… continua llegint l’entrevista a www.somesplai.cat