Entenem el càstig com

“una pena o sanció que s’imposa a la persona que ha comés una falta o ha tingut un mal comportament”

De veritat penseu que això pot funcionar?

Creiem que la conseqüència educativa no s’hauria d’entendre ni com una pena, ja que el que volem és que l’infant aprengui i millori dia a dia, ni com una imposició, degut a que aquestes conseqüències han de ser pactades i negociades entre ambdues parts.

En la societat actual, el càstig s’ha normalitzat i forma part del dia a dia dels més petits. Això s’ha convertit en una rutina per ells i elles i ha provocat l’efecte contrari i, per tant, la pèrdua de l’efectivitat. No hem d’oblidar que moltes ocasions els infants busquen l’atenció de l’adult i molt sovint només l’aconsegueixen mitjançant el crit, la baralla i el càstig.

I no es tracta de defensar l’absència de límits i de normes, ni molt menys. Nosaltres apostem per normes negociades, flexibles, argumentades, amb les que els més petits puguin donar-li un sentit a allò que fan i puguin entendre allò que els volem transmetre. Durant el seu desenvolupament els límits són importants, ja que els donen seguretat i els i les ajuden a entendre el món que els envolta. A més, necessiten saber què s’espera d’elles i ells i què normes han de respectar.

Partint d’aquí, pensem que en l’educació és important ser creatiu i fer servir mètodes més positius i respectuosos, que no facin mal a l’autoestima del menor ni a la seva relació amb l’adult. És necessari donar-li la volta al càstig i ensenyar als nens a pensar i no tant a obeir. No és el mateix, per exemple, en una situació en què el nen/a es negui a rentar-se les dents, que els castiguem sense jugar a la tablet, que fer-los entendre els efectes positius d’una bona salut bucodental.

Per tant, el nostre objectiu com a mares/pares, educadores/rs i persones que vivim a la societat, és consolidar conductes positives fent servir el reforç, que consisteix en oferir una compensació positiva als petits quan facin alguna cosa bé. Hem de fixar-nos en allò que fan bé ja que normalment prestem més atenció quan fan alguna cosa malament.

Allò que més reforça l’autoestima dels infants és l’atenció constant dels seus referents, ja sigui en forma d’abraçada, petons, broma o frase que els ajudi a ser cada vegada millor. I és en això on hem de posar més força i treballar en la mateixa direcció.

“Educar es fa a llarg termini i el càstig únicament funciona en el curt”

 

Sandra Gordillo,   educadora del grup de Menuts     
Arantxa Arizmendi, educadora del grup de Petits