Vivim a una era d’informació. No dic res nou. La tenim a l’abast de la mà al mòbil, als pop ups del cercador, a la feina, de camí a casa.

Quants anuncis veus sense voler? Quantes notícies que has llegit a l’última setmana penses que són falses?

Notícia del 08/11/2017: Al Turkmenistan ha nascut un camell amb un cap tan gran que no ho pot sostenir, debut a fugues nuclears d’una central molt antiga. És cert? Ara t’ho estàs plantejant. Si hi hagués una foto al costat t’ho creuries? Buscaries més informació abans de prendre una decisió? El Turkmenistan és molt lluny, però si la notícia fos que el nou iPhone té un hardware defectuós és més probable que la busquis, oi?

Deixem a un costat el mòbil i el pobre camell imaginari i cap gros i pensem en un nen o una nena. Imagina’t com va vestit. Perquè va vestit així, on va. Tanca els ulls. Solament deu segons. Va, tant solos deu segons. Afegeixo informació. Segons la psicologia evolutiva (2) els infants tendeixen a omplir els forats d’informació que no tenen, o no entenen, amb la seva imaginació.

Posem que és dilluns (si ho és, és que sóc mag). El nen o nena que has imaginat arriba a casa seva, amb una nota de l’escola on el professor es queixa de que parla molt. Per la nit els seus pares discuteixen. Dimecres passa el mateix. Dijous, també.

A què atribueix l’infant la discussió dels seus pares? A que és final de mes i no tenen diners? A que la mare treballa moltes hores i el pare no pot amb tot? O a les notes a l’agenda?

Cas real: un infant arriba al centre obert el dia 2 d’octubre (3). Havia vist policies a la seva escola per la tele, va veure agressions. La primera cosa que em va preguntar va ser: “Saps que ahir va haver-hi guerra?”

Ja s’acaba l’article i segur que penses: i tot això, perquè? Una alerta que estem veien des de l’entitat. Donem informació als infants per a protegir-los de la desinformació, perquè sàpiguen en quin món viuen i es protegeixin. Però què hi ha del sentit crític? Com gestionen ells i elles la informació que reben? És tasca nostra (d’educadors, pares i professorat) donar aquestes eines. Als infants la informació els arriba per totes les bandes. No podem controlar-ho tot, però sí podem incentivar que pensen, que analitzin aquesta informació.

I com ho fem a l’AEIRaval?

Doncs més o menys com ho he estat fent amb tu aquesta estona que has compartit amb mi. Què has estat fent a més de llegir?

Reflexionar, posar en dubte una informació que sembla clara, donar informació falsa perquè descobreixin que és mentida… són algunes de les tècniques que fem servir. Ser crítics ens fa lliures, fomenta la nostra opinió, permet conèixer què volem i què no. En definitiva, millora la nostra vida.

I ara, què en penses? Aquest article és mentida?

 


Àlvar Senar Sardà
Educador del Grup de Mitjans, AEIRaval.

 

 

_____________

[1] La gran paradoxa: si ho és, diu la veritat. Si no ho és, diu una mentida (paradoxa d’Epiménides).
[2] Branca de la psicologia que estudia els canvis conductuals i psicològics de les persones, al llarg de tota la vida (https://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_del_desarrollo)
[3] Viu a Barcelona. Desprès dels fets ocorreguts el dia 1 d’octubre de 2017 on es va convocar un referèndum i en alguns col·legis electorals va entrar la policia antidisturbis.